Segueu arran que la palla va cara

La tornada del primitiu poema dels segadors, segle XVII, deia, segons  l’erudit Milà i Fontanals;  “Segueu arran, segueu arran, que la palla va cara, segueu arran”. L’expressió convida a entendre que cal saber aprofitar les ocasions i mirar de treure’n el màxim profit. Ara els catalans independentistes ens trobem en una situació on cal segar arran. No es pot deixar passar l’oportunitat de vertebrar una entesa sòlida de l’independentisme per assolir avançar decididament, però sense eixelebradament,  cap ´la independència. Un cop abandonats els desaforaments dels mesos passats ara cal tenir seny i astúcia.

Les aigües de l’independentisme comencen agitar-se de nou. S’insinuen lleugeres turbulències, Veure tensions en les files independentistes no transmeten bons auguris. Els acords de governabilitat costen, no és bona senyal. Davant la llosa del 155 caldria donar un missatge més contingut sobre les desavinences i més clarivident sobre els punts d’entesa. La negociació és difícil, entre uns dirigents a la presó i als altres a l’exili; però cal serenitat i unitat. 

Cal transmetre a la ciutadania missatges positius. Particularment, em desconcerta veure que la majoria de negociadors de Junts per Catalunya són persones identificades com a militants del PDCAT i trobo a faltar altres més representatius del que pretenia ser aquesta la llista del President. Hi ha persones prou vàlides, alienes als interessos partidistes, que han estat escollides diputades i que podrien negociar perfectament. Cal escenificar, sense generar dubtes, que Junts per Catalunya no és una metamorfosi del PDCAT o una aliança circumstancial, sinó un instrument polític nou amb voluntat de vertebrar una nova majoria social nacionalista. Sinó, ai amics meus, haurem fet bona l’aforisme del príncep de Lampedusa: “Si volem que tot continuï com ara, serà necessari que tot canviï".