dimecres, 31 de gener del 2018

Seguir caminant junts i units


L’ajornament del ple d’elecció del President de la Generalitat tensiona l’independentisme. Han saltat moltes alarmes i s’han disparat mols retrets i acusacions. ¿N’hi ha per tant?. Opino que no. En una societat democràtica les diferències són normals i les dissensions polítiques són habituals. Que hi ha visions contraposades dins de la coalició independentista, tothom ho sap. No s’han d’amagar. Ara bé, cal saber-les gestionar-les amb rigor, ma esquerra i amb voluntat d’enfortir la coalició, no dinamitar-la. Pot ser ahir, algú s’equivocà amb el procediment, però no en el fons de la decisió.

Probablement ahir no es podia actuar d’altra manera. Poques hores abans d’iniciar-se el ple un destacat membre del PP amenaçà amb tots els mals del món al president del Parlament. No volem calen més catalans a la presó o a l’exili, i això és el que hauria succeït amb la celebració del ple. Les mesures cautelars del Tribunal Constitucional són la soga de la por i la cruesa de la repressió. És molt humà atemorir-se davant les amenaces, com són molt humanes les reflexions de Carles Puigdemont a Toni Comin. Són líders polítics i també són persones, i es propi dubtar i tenir moments de defallença. El que no és normal és que un periodista fotografiï missatges privats i després es facin públics. El problema no es troba en la sinceritat de Carles Puigdemont, sinó en la deshonestat dels periodistes que han esbombat els seus pensaments. Des del sofà es poden donar molts consells i recomanacions quan els qui donen la cara són uns altres.

El pitjor que pot passar a l’independentisme és la seva divisió. Ho intentaran per terra, mar i aire. Cal mantenir la unitat tot i les discrepàncies i els defalliments. Quan creus que tots s’acaba, torna a començar deia una cançó de la meva joventut. Tenim al davant un enemic molt poderós i que actua amb males arts, cal ser més astuts que ell i actuar intel·ligentment. Cal seguir treballant per mantenir aquesta unitat que es fa pertinaços i seguir caminant cap a la independència. Hem de ser molts més i per créixer necessitem totes les estructures de govern possibles, sense el condicionant del 155 i sense presos o exiliats polítics. Això pot exigir canvis d’estratègia. Si s’ha de fer, que es faci i s’expliqui correctament. Els objectius són nobles i són més importants que els moviments tàctics i els orgulls personals. És moment del diàleg sincer i transparent per decidir quin és el camí a seguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada