L’ajornament del ple d’elecció
del President de la Generalitat tensiona l’independentisme. Han saltat moltes
alarmes i s’han disparat mols retrets i acusacions. ¿N’hi ha per tant?. Opino
que no. En una societat democràtica les diferències són normals i les dissensions
polítiques són habituals. Que hi ha visions contraposades dins de la coalició independentista,
tothom ho sap. No s’han d’amagar. Ara bé, cal saber-les gestionar-les amb
rigor, ma esquerra i amb voluntat d’enfortir la coalició, no dinamitar-la. Pot
ser ahir, algú s’equivocà amb el procediment, però no en el fons de la decisió.
Probablement ahir no es podia actuar
d’altra manera. Poques hores abans d’iniciar-se el ple un destacat membre del
PP amenaçà amb tots els mals del món al president del Parlament. No volem calen
més catalans a la presó o a l’exili, i això és el que hauria succeït amb la celebració
del ple. Les mesures cautelars del Tribunal Constitucional són la soga de la
por i la cruesa de la repressió. És molt humà atemorir-se davant les amenaces, com
són molt humanes les reflexions de Carles Puigdemont a Toni Comin. Són líders
polítics i també són persones, i es propi dubtar i tenir moments de defallença.
El que no és normal és que un periodista fotografiï missatges privats i després
es facin públics. El problema no es troba en la sinceritat de Carles
Puigdemont, sinó en la deshonestat dels periodistes que han esbombat els seus
pensaments. Des del sofà es poden donar molts consells i recomanacions quan els
qui donen la cara són uns altres.
El pitjor que pot passar a l’independentisme
és la seva divisió. Ho intentaran per terra, mar i aire. Cal mantenir la unitat
tot i les discrepàncies i els defalliments. Quan creus que tots s’acaba, torna
a començar deia una cançó de la meva joventut. Tenim al davant un enemic molt
poderós i que actua amb males arts, cal ser més astuts que ell i actuar intel·ligentment.
Cal seguir treballant per mantenir aquesta unitat que es fa pertinaços i seguir
caminant cap a la independència. Hem de ser molts més i per créixer necessitem
totes les estructures de govern possibles, sense el condicionant del 155 i
sense presos o exiliats polítics. Això pot exigir canvis d’estratègia. Si s’ha
de fer, que es faci i s’expliqui correctament. Els objectius són nobles i són
més importants que els moviments tàctics i els orgulls personals. És moment del
diàleg sincer i transparent per decidir quin és el camí a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada