La metamorfosi i la religió

Per casualitat he rellegit un comentar que vaig escriure fa uns quants anys sobre un excel·lent article, “Elogio de la metamorfosis”, del sociòleg i filòsof francès Edgard Morin. Per la seva vigència penso que val la pena reproduir-lo. Aquest pensador utilitza la metàfora del fenomen biològic de la metamorfosi per explicar com les societats contemporànies poden escapar-se del col·lapse que semblen avocades. Les societats modernes són i es comporten com sistemes complexos. Aquest model explica el sentit dels canvis de les societats actuals. Els esdeveniments ja no s'entenen per la relació de causalitat, sinó per les interaccions de diverses variables moltes d'elles totalment no predictibles. La vulnerabilitat és mes gran i això fa augmentar els riscos i les pors. L’individu percep major inestabilitat, intempèrie i desemparament. En aquest context, la humanitat descobreix la feblesa de la raó moderna per respondre plenament la profunditat de les preguntes existencials. Tota aquesta situació convida a mirar de nou el fet religiós per trobar algunes de les respostes que la raó moderna no ha pogut satisfer del tot. No es tracta de renunciar a la raó per confiar en el transcendent com a única explicació. S’albira un nou camí. Es tracta de complementar les dues esferes per tal que els individus puguin situar els seus referents. Les persones tornen a cercar valors sòlids compatibles en amb els valors aportats pel pensament il·lustrat.

Edgar Morin troba que la metàfora de la metamorfosis serveix per explicar el que cal fer per superar les limitacions de les societat moderna. Quan un sistema és incapaç de resoldre els seus problemes vitals o es desintegra o crea un nou sistema, sense renunciar a la seva singularitat, amb prou capacitat per resoldre’ls. Això és la metamorfosi. La metamorfosis es un canvi que respecta la identitat. Perquè la metamorfosi és un canvi sense destruir aspectes del passat que es consideren substancials d’aquesta identitat. La papallona i l’oruga són la mateixa espècie, però tenen formes diferents. El canvi proposat per la metamorfosi és adquirir noves qualitats conservant elements rellevants del passat. Les societats poden progressar sense necessitat de renunciar als signes d’identitat cultural, per exemple. Morin proposa conservar virtuts com la comprensió de l’altre, l’amor i l’amistat i abandonar criteris d’èxit basats en els bens materials, l’eficàcia, al rendibilitat o el càlcul d’eficiència. Per Morin els camins de la metamorfosis són limitats, però hi ha un objectiu contundent: salvar la humanitat. Aquest sociòleg creu que cal recórrer aquest camí i proposar a les noves generacions la possibilitat de lluitar per un causa comuna. Es tracta de saber proposar una esperança fonamentada en el convenciment de que és possible un món millor.

La llarga reflexió d’Edgar Morin sobre la metamorfosis m’ha recordat la proposta de Sant Pau de “despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum” (Rm 13,12a). De nou, els pensadors contemporanis retornen les seves mirades i les seves propostes, unes més explícites i altres menys, en els temes nuclears de l’experiència religiosa.