És recurrent que les persones ens
preguntem on està Déu quan les persones, siguin individualment o en
col·lectivament, sofreixen alguna desgràcia. Aquesta pregunta tan vella com la
pròpia història de la humanitat La resposta no és la desesperació o la
incredulitat. Déu està al costat dels que patien el dolor, la desesperació,
l’abandonament. Déu està al costat dels qui pateixen i necessiten compassió.
Aquesta experiència de Déu està molt allunyada de tota consideració d’aquella
altra que els considera un operador ex machina. Déu no intervé des de fora de
la història per enviar calamitats o enviar dons abundosos. Déu no juga el destí
de la humanitat a la Play Station. La responsabilitat de la història és dels
homes i dones. És la nostra responsabilitat. La sortida del Paradís comportà la
pèrdua de la saviesa de Déu, la qual cosa es dificulta, en un primer moment,
poder discernir el camí just i la sort del just
En la historia de la humanitat no
hi espai per un “Deus ex machina” a imatge dels deus de les tragèdies gregues i
romanes que apareixien en escena transportats per una grua per resoldre una
situació compromesa. El que ha passat a Haití no és obra de la ira de Déu. Els
efectes devastadors del terratrèmol sobre una població empobrida és
responsabilitat humana. L’amor de Déu es fa present en mig del dolor per
recordar el sofriment del pobre i evidenciar la falta de justícia social.
L’únic camí possible per evitar l’empobriment estructural de les persones i
dels països. No hi espai per cap altre teologia que aquella que descobreix Déu
en la mirada de dolor del sofrent. Aquesta és la resposta que em surt alhora
d’interrogar-me on està Déu quan la humanitat pateix algun greu infortuni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada