Intervenció de Jordi Castanyer, monjo de Santa Maria de Montserrat a la
Vetlla pels presos i exiliats polítics celebrada a Montserrat el 5 d’octubre de
2019
Amigues i amics,
Aquest santuari de Montserrat ha
rebut al llarg dels segles prou que ho
sabeu multitud de pelegrinatges, des
del segle XI fins ahir i avui mateix, aquest matí, aquesta tarda i ara mateix
aquesta nit. El monjo que, en nom de la comunitat, els rebia solia
preguntar-los quasi ritualment: qui sou
i d’on veniu? M’ha vingut a la memòria aquest doble interrogant quan, situat
amb el pensament ara i aquí, iniciava ahir a la nit aquestes ratlles. Qui som i
d’on venim? Gent d’arreu del país del
nord i del sud joves i grans des del qui entre nosaltres pot passar mes
desapercebut fins al nostre president. Tots ens agraïm mútuament ser-hi. Aquí
no compta més un que un altre. 0 potser sí: els familiars dels empresonats i
dels exiliats, els qui sou aquí i els qui sou a casa units a aquest aplec en
Vetlla gràcies al nostre servei d’internet; us hi sentim ben a prop i molt especialment els pares d’alguns
d’ells. I és clar, mes que ningú hi
tenim ben presents els empresonats i els exiliats mateixos, alguns dels quals
potser ara mateix ens veieu i ens sentiu; puc dir que vosaltres sou realment
els convocants d’aquesta Vetlla a Montserrat? Sí per més que quan ens reunim una colla de
cristians, i sobretot quan es per pregar, qui ens convoca es Jesucrist mateix:
Veniu ens diu, veniu i us parlaré al
cor; veniu els qui esteu cansats i afeixugats, que jo us alleujaré.
No m’equivoco si dic que en el
cor de cada un de nosaltres segur que hi ressonen aquesta nit i ara després d’escoltar textos músiques i cants diversos una colla de sentiments; com una caixa de ressonància
que aplega harmònics i vibracions diverses.
Un primer harmònic es el patiment
compartit amb els empresonats i els exiliats per l’1 d’octubre data que a causa dels fets engrescadors i
lamentables alhora, ha esdevingut referencial per molts. Com voldríem abraçar-los
a tots, un per un, a ells i els seus familiars. I es que mes enllà de les
diverses sensibilitats i opcions polítiques
i fins de la valoració personal d’aquells fets és una percepció àmpliament compartida que la
llarga presó preventiva és totalment injusta
inhumana i que la forma com s’ha
anat duent a terme el judici, que tots hem pogut veure, presenta com a mínim
greus dèficits pel que fa a les característiques que hauria de tenir un judici.
La tensa espera de la imminent sentencia ens encongeix el cor i per això ens
aboca al record i a la pregaria mes genuïna.
Un segon harmònic es precisament
el fet que, moguts per aquesta forta necessitat, hàgim pujat aquest vespre a la
muntanya per reunir-nos als peus de la Mare de Deu a reflexionar i a pregar,
una colla de cristians i amablement acompanyats per representants d’alguna
altra tradició religiosa. I es que la pregaria cristiana es manifestació franca
i confiada, com el nostre respir, del nostre neguit davant el Pare del cel,
que, per mes que sàpiga millor que nosaltres mateixos allò que necessitem, es
complau en la nostra confiança de fills. I es també, la pregaria cristiana,
escolta de la seva Paraula. Amb quin so tan genuí hem rebut les paraules de
Jesús la nit abans de morir: ͞Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui
està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Com ens cal precisament en aquests moments
tornar a l’arrel més segura on ancorar-hi la nostra esperança aquell vincle de confiança i d’amor amb el
Fill de Deu encarnat, fet persona humana que, com ens recordava un text preci6s
del concili Vaticà II, ha compartit en tot la nostra condici6 humana, que des
de la creu ha assumit totes les nostres angoixes i desfetes i que tot ressuscitant ens dona garantia anticipada
del triomf final de la veritat de l’amor
i de la justícia universal. No, la pregaria cristiana, tampoc la de petici6,
com tampoc no ho es la relaci6 entre dos estimats, no es mai coacci6, menys
encara xantatge, sin6 mostra de confiança plena, i reciproca. I la confiança i l’amor
en sortiran de la pregària enfortits més encara.
Moreneta estimada amb Tu esperem i confiem
ResponElimina