Avui, és una dia expectant. De
pregària intensa per estar al costat de la gent justa que espera sentència. Des
de el silenci del cor, vull compartir l’esperança d’aquestes bones persones que
la justícia humana ha decidit sobre el seu futur. Les següents paraules de sant
Pau ajuden a reconfortar els esperits desconsolats per aquest moment. “Però les presons no poden encadenar la
Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també
aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna. Si morim amb
ell, també viurem amb ell. Si som constants en les proves, també regnarem amb
ell. (2Tm 2, 9-12)
Hi ha moments en la vida que
costa acceptar els esdeveniments. Els vivim com càrregues feixugues que ens
trasbalsen i neguitegen. Hi ha moltes situacions que ens desconsolen. En
aquests moments hem de saber trobar el confort interior que ens permet seguir
endavant i recuperar la pau interior. “Veniu
a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el
meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el
repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera”. (Mt
11,28-30)
Necessitem profetes. Necessitem
persones que ens ajudin a veure més enllà del moment present i ens recordin, en
tot moment, quin és el futur que desitgem i els camins que hem de transitar per
arribar-hi. Ens calen tenir l’oïda ben desperta per acollir la veu dels
profetes i obrir el cor per acollir les seves interpel·lacions. Els profetes
seran incòmodes, però són necessaris per salvar-nos de la inacció, del
conformisme, del cofoisme o de l’oblit i recordar-nos quina és la justícia i
l’esperança que cal proclamar. “Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que
els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d'acord amb el que ells
van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu
monuments que els recordin!” (Lc 11,47-48)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada