La sentència ha estat dura,
duríssima. Amb unes penes de presó desproporcionades en relació als delictes
tipificats. Fins i tot, els experts consideren que els jutges han anat a màxims
quan el fets provats s'assemblen massa a la desobediència o, a tot estirar, a
la resistència a l'autoritat, però no a la sedició. La lògic de base de la
sentència és la venjança contra l’independentisme i un avís per a navegants.
La sentència confirma que els
poders de l’Estat no volen una sortida política al conflicte plantejat per una
part important dels catalans i defensen el sistema polític d’Espanya amb la
repressió pura i dura. Es comenta que els jutges s’han inventat un delicte a fi
de justificar les penes que imposen. Amb el risc que aquesta transformació dels
delictes de desobediència en sedició, alteri les garanties democràtiques dels
ciutadans. Com diu un prestigiós jurista el que és terrible socialment és
l'efecte que aquesta sentència tindrà sobre l'exercici dels drets fonamentals a
Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada