Les persones creients tenim un
gran tresor en els principis i valors damunt dels quals descansa la nostra
creença. Són senzills i fàcils d’entendre i explicar. Tot es pot resumir en el
gran principi d’estimar als altres. Aquest amor es tradueix en buscar la
justícia, la fraternitat i la igualtat per a tothom.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
(Salm 19,10-11)
Sovint, pot ser massa, tenim el
cor endurit i l’enteniment ofuscat. Tot i veure senyals, signes de presagi,
dels problemes que ens venen al damunt actuem com si res passes. Fem oïdes
sordes als avisos que cal canviar d’estil de vida, però no fem cas. Som
egoistes i no pensem en nosaltres mateixos, sense voler admetre que les nostres
actituds comprometen el futur de molts “Ai
de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els
miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment,
s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien
convertit” (Lc 10,13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada