Les persones que fan el bé,
siguin de la nostra colla o no, mereixen el màxim respecte. Elles són
testimonis de vida que hem de valorar i agrair. Aquestes persones ensenyen quin
és el camí a seguir. Només ens cal saber-les descobrir. “Els deixebles començaren a rumiar quin d'ells era el més important”.
(Lc 9,46)
Sovint som massa intransigents
amb aquells que no pensen com nosaltres. Volem envoltar-nos d’una uniformitat
destructora de la diversitat. Hi ha moments que la societat, tot i ser molt
plural, tendeix a afavorir el pensament únic i rebutjar el diàleg. Hem de ser
dialogants i respectuosos amb les diferències. “Els deixebles Jaume i Joan van dir-li: Senyor, ¿vols que diguem que
baixi foc del cel i els consumeixi? Però Jesús es va girar i els renyà” (Lc
9, 54-55).
Hem de saber relativitzar les
nostre seguretats i assumir que som febles i vulnerables a molts esdeveniments.
Per més sòlids que ens sentim, en realitat necessitem l’acolliment i companyia
dels altres. Hem de saber ser senzills i deixar de banda els càlculs
interessats, i reconèixer que necessitem la misericòrdia de l’amor. “El qui es faci petit com aquest infant és el
més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu,
m'acull a mi” (Mt 18,4-5).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada