El meu pessebre

He fet el pessebre, com cada any. Les figuretes són sempre les mateixes, les que feien servir els meus pares per fer el pessebre quan jo era petit. Pel cap baix tenen seixanta anys. Són de plom pintat i la majoria resisteixen el pas del temps, tot i que he hagut de fer-ne alguna reposició perquè algunes no han sobreviscut bé els pas dels anys. Per sort, un petit artesà de Gràcia, la família Bertran, segueix fent les mateixes figures amb els motllos originals. Però ara, les reïnes han substituït el plom i això fa que les figuretes siguin lleugerament més petites. Tant se val, són les mateixes i això fa que si alguna es malmet pugui substituir-la sense desentonar. Això hem permet no perdre els meus vincles amb els moments plàcids de la infantesa.

Fer el pessebre és, al menys per mi, un acte quasi de fe. El faig com els cristians ortodoxes pinten les icones: amb una profunda convicció teològica. Tot el pessebre expressa les meves creences, tant les religioses com l’arrelament a una tradició que em dóna identitat. Les figuretes tenen el seu lloc, més o menys idèntic cada any, llevat que alguna incorporació recent obligui a modificar alguna situació. La cova en una cantonada està protegida per suros amb algunes petites vil·les d’inspiració oriental. La resta de l’espai l’omplen els pastors ajaguts al voltant del foc, esperant l’anunci angelical; un pont que permet creuar un riu de paper de plata i un parell de masies amb tots els animalons propis i algunes figures de pagès. Un discret caganer s’amaga en una cova que fa el suro i altres figures acaben de donar sentit al meu pessebre. A més, tot està preparat perquè, a partir del dia 25, l’aparició dels reis ocupin un lloc preeminent per desplaçar-se cap a la cova. Unes petites i tènues llums il·luminen la meva petita obra que omple un bon tros d’un moble del menjador.

Estic convençut que el vespre, quan apago les llums del pessebre i ens anem a dormir, les figuretes cobren vida. Unes feinegen al camp, altres pesquen al riu i els pastors atien el foc per seguir les seves converses. Potser algun d’ells haurà d’espavilar-se a buscar alguna ovella perduda pels suros mentre la filadora ja ha acabat la seva feina. Segur que el llenyataire amb el seu farcell han fet cap a casa i els bous han acabat de llaurar el tros que havien començat al matí. Un carro porta fustes als masos i unes dones van al riu a omplir les garrafes. Mentre dormo el pessebre és una realitat viva, però quan hem desperto i vaig al menjador, intueixo corredisses de les figuretes per ocupar la posició que estaven el dia anterior. Llavors, m’adono que el meu pessebre és una evocació del que sóc, dels meus records d’infant i l’afirmació d’una identitat que no vull perdre. Per això, el meu pessebre és un pessebre animat.