La contemplació de la realitat convida
al desànim. Sembla que el món no se’n surti alhora de vèncer les injustícies. N’hi
ha moltes, masses. Arriben a ser insuportables en les nostres consciències. Cada,
només sortir al carrer, podem adonar-nos que no anem bé. Mentre la riquesa es
concentra en poques mans les desigualtats enfonsen a moltes persones a la
indigència, a la desesperació o simplement a la depressió. Mentre l’opulència
és notòria i se’n fa ostentació, especialment en aquests dies de festa, les
marginacions i les exclusions socials ens esperen a les cantonades de les
nostres ciutats.
Necessitem profetes que alcin la
veu per fer-nos descobrir les grans injustícies d’avui. Calen veus valentes situen
els oblidats de la societat davant de les nostres consciències. Calen profetes
de futurs possibles, plens d’utopies realitzables si canviem el nostre cor
endurit per un cor que estimi. Molts integrem un poble assedegat que cerca
aigua de vida. Aigua que faci germinar les esperances en projectes de canvi de
model de societat. Si no trobem aquesta aigua que dóna vida la nostra existència
pot esdevenir un desert. És hora de decidir-nos a escoltar als profetes
sincers. Els seus auguris no són en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada