dijous, 12 de desembre del 2019

De nou el profetisme


La contemplació de la realitat convida al desànim. Sembla que el món no se’n surti alhora de vèncer les injustícies. N’hi ha moltes, masses. Arriben a ser insuportables en les nostres consciències. Cada, només sortir al carrer, podem adonar-nos que no anem bé. Mentre la riquesa es concentra en poques mans les desigualtats enfonsen a moltes persones a la indigència, a la desesperació o simplement a la depressió. Mentre l’opulència és notòria i se’n fa ostentació, especialment en aquests dies de festa, les marginacions i les exclusions socials ens esperen a les cantonades de les nostres ciutats.

Necessitem profetes que alcin la veu per fer-nos descobrir les grans injustícies d’avui. Calen veus valentes situen els oblidats de la societat davant de les nostres consciències. Calen profetes de futurs possibles, plens d’utopies realitzables si canviem el nostre cor endurit per un cor que estimi. Molts integrem un poble assedegat que cerca aigua de vida. Aigua que faci germinar les esperances en projectes de canvi de model de societat. Si no trobem aquesta aigua que dóna vida la nostra existència pot esdevenir un desert. És hora de decidir-nos a escoltar als profetes sincers. Els seus auguris no són en va.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada