El camí de la veritat

La mirada al passat ens permet descobrir les veus profètiques que ens ajuden a interpretar situacions viscudes o expressar, de forma comprensible, les nostre esperances. Els profetes no anticipen el futur, no són endevinadors d’auguris, ni res que se sembli, som nosaltres els que, des del present donem sentit al profetisme perquè el projectem del passat al futur des del present. Gràcies als profetes mantenim viva la nostra esperança i la realitat esdevé una mica més entenedora. Les promeses de Déu als profetes podem ser per nosaltres part de la nostra realitat o també prometences renovades abocades al  futur.

Tenim la societat plena de moltes persones que profetitzen, ¿a qui hem d’escoltar? ¿els que fan prospectiva són profetes o predictors? ¿on estan els profetes que Déu aixeca entre nosaltres?¿qui és profeta? ¿de qui ens hem de fiar? Els profetes no són els qui cremen “en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, ni practiqui les arts d'endevinar o d'interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, els encanteris, les consultes d'esperits, els auguris o les evocacions de morts. El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts.” (Gn 18,10-12). El veritable profeta és aquell que ens crida l’atenció, es fa escoltar i desvetlla la veritat en el nostre interior.  Perquè, front als falsos profetes “el Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s'aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo” (Gn 18,15).

La nostra situació és similar a la viscuda per Moisés. Quan la fe s’encarna en la història de la humanitat hi ha més dubtes que certeses. Es viu a les palpentes cercant el camí de la veritat. En aquesta cerca els pocs profetes que Déu situa davant nostre ens ajuden a trobar la seva ruta cap la veritat. Tot allò que ens aparti d’aquests nobles ideals que sostenen la fe sincera són falsos profetismes por boca de falsos profetes. La fidelitat a aquesta veritat és patiment, intranquil·litat, dubtes en definitiva. Sempre necessitarem el discerniment per evitar caure en la complaença de creure’ns en el camí just. La veritat, aquella veritat que Jesús callà davant de Pilat, és ell mateix: Jesús. Per això el Nadal és lluminós perquè ens apropa aquesta veritat que ens salva. Sabem que ell és “el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6)