dissabte, 14 de desembre de 2019

Glosses per la vida quotidiana


L’esperança ens sosté. Davant de tantes situacions injustes, de negació dels drets més elementals i de marginacions irritants, aquesta esperança ens ajuda a mantenir-nos dempeus. La realitat ens pot desanimar, però confiem que hi haurà un demà on tot serà amable, ple de sentit, sense cap foscor en l’horitzó.

Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu;
et dono la mà i et dic:
"No tinguis por, sóc jo qui t'ajuda!"
Poble de Jacob, que ets com un cuc,
Israel, que ets ben poca cosa,
no tinguis por, jo t'ajudo!
Ho dic jo mateix, el Senyor.
Jo, el Sant d'Israel,
sóc el qui t'allibera.
(...)
«Els pobres i els desvalguts
cerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Però jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
faré néixer rius
en els tossals més àrids,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert,
en dolls d'aigua, la terra eixuta.
En el desert plantaré cedres,
acàcies, murtres i oliveres;
a l'estepa, al costat dels xiprers,
hi faré créixer boixos i savines,
perquè tothom vegi i sàpiga,
s'adoni i comprengui
que ho ha fet la mà del Senyor,
que ho ha creat el Sant d'Israel

(Is 41,13-20)

Hi ha persones que estan permanent enfadades; sempre trobem un però a qualsevol situació. Aquestes persones acostumen a veure la cara dolenta dels esdeveniments o dels altres. En el fons, sempre resisteixen als canvis per por a perdre-hi. No hem d’instal·lar-nos en la negativitat.

“Ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: "Té el dimoni"; 19 ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors." Però les obres de la saviesa acrediten que és justa. Les poblacions galilees que no s'han convertit” (Mt 11,18-19)

Cap comentari:

Publica un comentari