divendres, 13 de desembre de 2019

Glosses per la vida quotidiana

S’apropen dies de festa i de gran alegria. Ens engalanarem per celebrar la festa del Nadal i el nostre cor saltarà joiós al retrobar-nos amb les persones estimades. Més enllà de la festa familiar celebrarem l’encarnació de Déu que ens dirà Jesús que no tinguem por què estem en camí d’acomplir les nostres esperances gràcies al seu amor. L’amor entre nosaltres ha de fer possibles aquestes esperances.

“Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu,
que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

L’Advent ens convida a vetllar per acollir la paraula de Déu que ve a trobar-nos en la història de tots i en la història personal. Hem d’estar atents per rebre aquesta presència de Déu, entendre-la i acceptar-la. Sabem que la paraula de Déu encarnada serà font de vida i esperança. Gràcies a ella, allò que semblava impossible esdevindrà real.

Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»” (Is 40,3-5)


Al llarg de la vida, hi ha moments que ens sentim cansats, esgotats d’esperar sense veure’n els resultats. Són situacions que ens conviden a trobar consol perquè notem intranquil·litat d’esperit. Llavors és quan agraïm sentir-nos acompanyats i cerquem trobar sentit a les nostres esperances i l’escalf per apaivagar el nostre desconsol.

Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.ituaEs
Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers
ensopeguen i cauen;
però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.

(Is 40, 28-31)

Cap comentari:

Publica un comentari