L’islamofòbia empobreix la democràcia

Aprofito la celebració del dia mundial contra l’islamofòbia per compartir dues petites reflexions sobre aquest prejudici negatiu contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana. M’ha sorprès constatar que, tot i que aquest concepte forma part de l’ús comú, encara no està inclòs en el diccionari normatiu del català de l’Institut d’Estudis Catalans. La primera reflexió és per desemmascarar les raons religioses cristianes esgrimides per justificar l’odi als musulmans o a l’islam. És bo recordar que els cristians no s’oposaren a l’islam al considerar-lo com una secta derivada del mateix cristianisme. Aquesta valoració positiva es modificà quan l’islam fundà un estat expansionista i conqueridor.

La segona consideració es refereix als usos i costums de les comunitats musulmanes de Catalunya. La fe musulmana necessita expressar-se a través de les claus culturals del nostre país. Resulten incomprensibles aquí aquelles expressions fetes segons els paràmetres culturals dels països islàmics. Moltes de les comunitats musulmanes de Catalunya han fet el notable esforç, no sense alguna dificultat, de trobar el seu perfil propi coherent amb els referents de les societats occidentals democràtiques. No obstant, encara són evidents les resistències d’algunes comunitats que volen viure la seva fe al marge, i en un cert punt a la contra, dels paràmetres comuns de convivència. Aquestes actitud tancades ens exigeix, per evitar qualsevol manifestació d’islamofòbia, ser comprensius i pacients, i als musulmans continuar en el seu treball de combatre les manipulacions fonamentalistes de la seva fe.