dissabte, 7 de desembre de 2019

Glosses per la vida quotidiana


Hem de ser coherents entre el que fem i el que creiem. Aquesta coherència ens pot incomodar perquè, en més d’una ocasió, els interessos personals, els nostres capricis o l’egoisme poden tenir més rellevància que les nostres creences. Per això hem d’enfortir l’esperit a fi d’edificar la vida damunt de valors sòlids.   “No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel” (Mt 7,21).

L’esperança em sosté. És una esperança construïda sobre la promesa d’un canvi radical en els cors de les persones i la construcció d’un món socialment més just, fraternal i igualitari. Promesa i esperança s’uneixen en una mateixa experiència interior. “D'aquí a poc temps, molt poc temps, els boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc. Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents.” (Is 29,17-21)

Cap comentari:

Publica un comentari