Hem de ser coherents entre el que
fem i el que creiem. Aquesta coherència ens pot incomodar perquè, en més d’una
ocasió, els interessos personals, els nostres capricis o l’egoisme poden tenir
més rellevància que les nostres creences. Per això hem d’enfortir l’esperit a
fi d’edificar la vida damunt de valors sòlids. “No
tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó
el qui fa la voluntat del meu Pare del cel” (Mt 7,21).
L’esperança em sosté. És una
esperança construïda sobre la promesa d’un canvi radical en els cors de les
persones i la construcció d’un món socialment més just, fraternal i igualitari.
Promesa i esperança s’uneixen en una mateixa experiència interior. “D'aquí a poc temps, molt poc temps, els
boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc. Aquell
dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats
de la foscor. Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els
més pobres dels homes s'alegraran del Sant d'Israel. Serà la fi dels violents i
escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, els qui calumnien els
altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els
innocents.” (Is 29,17-21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada