En la lectura bíblica de l’ofici
de lectura d’avui se’ns proposa un fragment del llibre d’Isaïes relacionat amb
la salvació promesa als fills d’Abraham. El profeta crida a esperar en l’acció
salvadora de Déu. Primer, ens avisa: “escolteu-me,
els qui voleu ser bons, els qui cerqueu el Senyor” (Is 51,1). La crida del profeta convoca les
persones que estan en actitud de recerca. És Déu mateix qui s’adreça a les
persones que han parat l’orella i els hi diu: “escolta'm, poble, tu saps que et salvo; tu tens en el cor el meu
decret: no tinguis por de les injúries dels homes, no t'acovardeixis pels seus
ultratges. Acabaran com un vestit menjat per la tinya, com llana consumida per
les arnes. Però el meu triomf dura per sempre, la meva salvació, segles i
segles.” (Is 51,7-8). Aquesta promesa dóna esperança, per això el meu cor
es sent segur i confiat.
La crida a l’esperança ens
compromet a ser constructors actius de la salvació. Desvetlla’t, desvetlla’t
insisteix el profeta Isaies. “Desvetlla't,
desvetlla't, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla't com abans, com
en temps antics”. (Is 51,9). No podem estar adormits com els pastors dels
Pastorets de Folch i Torres. Hem de ser més com els pastors de Betlem que estaven
desperts perquè l’ofici exigia no aclucar massa els ulls. El relat del naixement
de Jesús conte que “a la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit
es rellevaven per guardar el seu ramat” (Lc 2,8). Els pastors no dormien,
vetllaven i estaven vigilants del seu ramat. Els cristians ens hem d’estar
desperts perquè així podrem “desvetllar
l'aurora” (Sl 108,3) i lloar a Déu enmig de la societat per proclamar que
el dia de Nadal ens ha nascut el Salvador, el Messies, el Redemptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada