Els profetes no són endevinadors
del futur ni predictors de catàstrofes. No són visionaris. Són persones que
saben llegir el present des d’un profunda comprensió de la naturalesa humana i
el sentit de la pròpia història. Acostumem a tenir un paper discret en la
mundanitat. Més aviat estan en els marges de la història, tot i que la seva
paraula serveix per entendre-la i transformar-la. Els profeta acostuma a
recordar-nos les grans sentits de l’existència humana i a convidar-nos a no
conformar-nos amb la complaença del present. Els anuncis profètics acostumen a
incomodar-nos perquè sacsegen la consciència. Això els fa sovint incòmodes
perquè ens sentim qüestionats en les
nostres comoditats o seguretats.
Si algú ens incomoda és perquè
estem probablement instal·lats en una zona de confort que no volem renunciar o
que no som prou lliures per trencar amb les pors que ens empresonen l’esperit.
Els profetes acostumem a llegir i interpretar el present. Utilitzen signes,
símbols, metàfores i de paraules entenedores per ajudar-nos a obrir la nostra
ment i el cor a aquestes les noves realitat que no escoltem. Acostumen a ser
persones molt lliures perquè la seva missió, no és acontentar les consciències
del poderosos, sinó aplanar els camins de Déu. Les paraules profètiques poden
adreçar-se a persones, col·lectius o institucions, sempre amb l’ànim de
cercar-ne la seva purificació.
Els profetes no se’n proclamen
ells mateixos, són les altres persones que hi veuen en ells el do del
profetisme. Són aquestes persones que identifiquen els profetes perquè veuen en
el que diuen o fan una evocació d’uns significats que ajuden a entendre la
realitat. Aquests significats actualitzen les aportacions dels profetes del
passat i ens fan entenedors els profetes del present. L’esperit s’enriqueix
d’aquesta relació dinàmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada