Glosses per la via quotidiana

En algunes circumstàncies, podem tenir por. Hi ha situacions que ens intranquil·litzen i pertorben la nostra pau interior. Els fets ens poden aclaparar o experimentar la sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. És en aquest moment quan hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats.

“Digueu als qui defalleixen:

«Sigueu valents, no tingueu por!

Aquí teniu el vostre Déu,

que ve per fer justícia;

la seva paga és aquí.

Ell mateix us ve a salvar.»

Llavors es desclouran

els ulls dels cecs,

i les orelles dels sords s'obriran.

Llavors el coix saltarà com un cérvol

i la llengua del mut cridarà de goig,

perquè l'aigua ha brollat al desert,

han nascut torrents a l'estepa”.

(Is 35,4-6)

Som el que som perquè altres ens han precedit i han fet camí abans que nosaltres. Així, som hereus d’unes vides plenes d’esperances i de joies, de treballs i moments difícils. En nosaltres es condensa aquest passat i nosaltres som també una baula en el futur dels que ens succeiran. “En total, doncs, són catorze les generacions des d'Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.” (Mt 1,17)

  

El Déu cristià és proper a les persones. El gest de la seva encarnació és l’expressió d’aquesta proximitat. Déu mateix dona un senyal de que comparteix la nostra sort en la història. El profeta Isaïes anuncià al rei Acaz que la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. Aquest infant té la missió de fer regnar la justícia i el bé entre nosaltres. El Nadal és a prop. “Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres»”. (Mt 1,22-23)