dimecres, 4 de desembre de 2019

Entre l’acord i el desacord, la distància és curta


Els espectadors de la política estem assistint a la cocció lenta d’un pacte entre PSOE i ERC, amb la incògnita del que pugui fer JxCat. Al mateix temps observem l’aparició d’una àmplia oposició d’amplis sectors econòmics a l’entrada de Podemos amb l’anuència de significants poders fàctics socialistes. El món polític està ben agitat. Per sort, sembla imposar-se la tesi de que cal coure el pacte a foc lent. Això sempre es garantia de fer bé els acords, meditar-los i sospesar-los abans de posar-los negre sobre blanc. La precipitació sempre és una mala consellera en les negociacions polítiques. Si la voluntat és de pactar: silenci, discreció i hores de foc lent.

Per les forces independentistes l’acord és necessari. Cal asserenar l’arena política i facilitar refer consensos que permetin seguir incrementant les adhesions a tot el que representa el procés. Objectiu que ha de complementar-se, mentrestant s’acumulen forces, amb la necessària recuperació de cotes de poder autonòmic real disminuïdes en els darrers anys. Cal més poder, i diners, per afrontar els greu problemes socials de Catalunya i facilitar un creixement econòmic sostingut per tal de de fer les polítiques socials. Créixer per repartir. En aquest interí, la presència de Podemos en el govern hauria de ser una garantia que els acords pactats no acabin en paper mullat. El seu compromís amb la regeneració democràtica permetre confiar que el govern podrà frenar les pressions de l’Estat per reduir encara més la qualitat democràtica del país.

Cap comentari:

Publica un comentari