Els espectadors de la política
estem assistint a la cocció lenta d’un pacte entre PSOE i ERC, amb la incògnita
del que pugui fer JxCat. Al mateix temps observem l’aparició d’una àmplia oposició
d’amplis sectors econòmics a l’entrada de Podemos amb l’anuència de
significants poders fàctics socialistes. El món polític està ben agitat. Per
sort, sembla imposar-se la tesi de que cal coure el pacte a foc lent. Això
sempre es garantia de fer bé els acords, meditar-los i sospesar-los abans de
posar-los negre sobre blanc. La precipitació sempre és una mala consellera en
les negociacions polítiques. Si la voluntat és de pactar: silenci, discreció i
hores de foc lent.
Per les forces independentistes
l’acord és necessari. Cal asserenar l’arena política i facilitar refer consensos
que permetin seguir incrementant les adhesions a tot el que representa el
procés. Objectiu que ha de complementar-se, mentrestant s’acumulen forces, amb
la necessària recuperació de cotes de poder autonòmic real disminuïdes en els
darrers anys. Cal més poder, i diners, per afrontar els greu problemes socials
de Catalunya i facilitar un creixement econòmic sostingut per tal de de fer les
polítiques socials. Créixer per repartir. En aquest interí, la presència de
Podemos en el govern hauria de ser una garantia que els acords pactats no
acabin en paper mullat. El seu compromís amb la regeneració democràtica
permetre confiar que el govern podrà frenar les pressions de l’Estat per reduir
encara més la qualitat democràtica del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada