La crisi del coronavirus està
servint per evidenciar una preocupant manca de lideratge polític i una aparent
incapacitat dels medis de comunicació per gestionar les emocions del ciutadans.
Cada dia el telenotícies és un barreja de sessió clínica local i mundial sobre
l’estat de la pandèmia, i quan s’ha tancat aquest tema, els comentaristes s’esplaien
sobre la crisi econòmica que s’acosta. Al final, l’espectador acaba més
preocupat i angoixat que el dia anterior. Tot plegat, cada dia, sembla una mica
més abismal que el dia anterior. Malgrat que algunes dades semblin anar en direcció
contrària, la sensació, després d’escoltar les notícies, és apocalíptica. Només
algunes petites notícies, molt marginals en el gruix de notícies, ens parlen de
gestos solidaris. Però, un flor no fa estiu. El ciutadà, després d’escoltar les
notícies acaba desesperat i atemorit.
Davant d’aquesta situació trobo a
faltar la manca de dirigents polítics capaços de transmetre esperança i
confiança. La comunicació política està viciada per varis motius. Primer, la
majoria de dirigents polítics són sòmines comunicatius, són tristos i avorrits.
Tenen expressions desendreçades i són confusos parlant. Confonen el seu paper i
enlloc de comunicar-nos missatges positius s’entretenen en resums tècnics, dits
de la manera més trista que saben, i anunciant reiteradament l’arribada d’unes comandes
de test que no acaben d’arribar mai. La comunicació política, està viciada per
un segon pecat original. La decisió política del govern de l’Estat d’optar per
un model centralitzat i practicar l’ordeno i mando, amb un llenguatge èpic
casernari, per gestionar la crisi ha generat un distanciament amb la ciutadania.
S’ha abandonat voluntàriament el
camí de la creació de complicitats i la cooperació per guanyar la pandèmia i combatre
els seus efectes en la salut, en les emocions i en l’economia. La simbologia
dels uniformes militars enfront les bates dels sanitaris descriu molt aquesta
situació. Aquesta estratègia es perillosa perquè quan des de les institucions se’ns
demani col·laborar estarem massa cansats i espantats. La por instal·lada en
moltes ànimes genera ciutadania apàtica, atemorida i fàcilment manipulable des
dels poders de l’Estat. Gràcies a la gestió de la por les autoritat podran caure
en la temptació d’optar per una sortida de la crisi autoritària, retallant
llibertats individuals, enlloc de proposar un projecte de reconstrucció social
i econòmica fonamentada en el compromís cívic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada