El ble que vacil·la

Durant alguns dies la Setmana Santa la primera lectura de la missa diària es llegeix un fragment dels càntics del Servent del Senyor. Són quatre cants o poemes del segons Isaïes. Ahir, Diumenge de rams, el cant escollit era el tercer. El text d’avui Dilluns Sant és prou conegut pels cristians perquè és el que empra l’Evangelista Marc per presentar Jesús mostrant-lo com acompliment de la profecia de l’Antic Testament. El text d’avui és Isaïes 42,1-7.

«Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui m'he complagut. He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions. No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l'ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dóna l'alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren: «Jo, el Senyor, t'he cridat amb benvolença, t'he pres per la mà i t'he format, perquè siguis aliança dels pobles, llum de les nacions. Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós”

Jesús és anunciat des del temps com l’estimat de Déu que és escollit per fer justícia. En això no hi ha cap ambigüitat. El profeta Isaïes parla d’un servent futur fort però humil, quasi desapercebut, però que en aquesta actitud descansa la seva força. Anuncia la justícia sense alterar la feblesa dels febles: no trenca la canya esquerda ni apaga el ble que vacil·la. Els ajuda en la seva feblesa fent-los justícia. L’escollit de Déu és el servent dels febles. El servent és Just i Salvador. Ha estat escollit per fer justícia i desfer les contradiccions que atrapen a les persones. Tots els antagonismes quedaran superats per la seva justícia; per això és esperança i llum de les nacions.