La litúrgia catòlica preveu que
durant al matí de dijous Sant es celebri la missa crismal durant la qual es
beneeixen els olis que es fan servir durant diversos sagraments. El pare
Bernabé Dalmau, autor d’un magnífic llibre per entrar en el sentit de la
Setmana Santa, Viure la Setmana Santa, ens fa notar que la litúrgia de la
celebració dels sants olis respira la doctrina de la participació de tots els
creients en la funció messiànica de Jesucrist. Això ja es prou evident el cant
d’entrada de la missa “Jesucrist ha fet
de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare” (Ap
1,6).
Aquestes paraules, bella metàfora
d’una missió, ens convoquen a tots els cristians a assumir un paper actiu en
l’anunci de la Bona Nova, sense distincions. Per això, aquesta litúrgia hauria
d’estar protagonitzada per tot el poble creient. Però no és així. Hi hagut una
progressiva apropiació per part dels sacerdots agafant la metàfora com un
imperatiu. El pare Dalmau senyala aquesta deriva. Això és prou evident en la
iniciativa de moltes diòcesis de fer una jornada sacerdotal el Dijous Sant.
Lamentablement, aquesta missa crismal que podria haver esdevingut una bona crida
al poble cristià a sortir en missió d’ evangelització ha estat esbiaixat per un
lectura excessivament sacerdotal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada