Les persones hem de
relacionar-nos amb sinceritat i transparència. Hem d’evitar l’engany i la
suspicàcia. No hem judicar amb arrogància els comportaments dels altres. En tot
moment hem de ser humils i buscar l’enteniment en lloc de la confrontació. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat,
que tiri la primera pedra” (Jn 8,7)
Les persones necessitem expressar
les angoixes i pors que sentim. Davant d’elles expressem la nostra
intranquil·litat i busquem consol. En aquests moments, com els que estem vivim,
reclamem ser acollits en les nostres penes i expressem el nostre desig de
salvació. Volem sortir el més ràpidament possible d’aquest mal son i demanem
ser reconfortats.
Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
(Salm 102,2-3)
Hi ha moltes persones més
preocupades en guardar les aparences que mostrar-se sincerament com són. Podem
caure en la temptació de viure més en les aparences que en la veritat. Si ho
fem ens enganyem a nosaltres mateixos i els altres. Perdem la nostra llibertat
interior quan volem fingir allò que no som. Siguem lliures i mantinguem-nos
fidels a les nostres creences i principis. “Si
us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32
coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada