Avui és diumenge de la Passió del
Senyor o de Rams, la porta d’entrada a la Setmana Santa i el camí cap a la
Pasqua. La litúrgia del dia d’avui revela la fragilitat de la condició humana. La
pandèmia del Covid-19 en recorda durament aquesta fragilitat. Les persones som ambigües
en la nostra voluntat. Els mateixos jueus que reberen a Jesús entrant a
Jerusalem amb els crits d’Hosanna, pocs dies desprès demanaven la seva crucificació.
Podríem pensar que la voluntat humana és voluble en condicions normals, però en
situacions extremes les persones són més disciplinades del que ens pensàvem. Ho
veiem aquests dies de confinament. El silenci dels carrers és el resultat d’unes
voluntats solidaris que fa efectiu el confinament.
Amb el diumenge de Rams entrem en
la litúrgia de Setmana Santa, però la realitat de la vida ha anticipat tràgicament
el sentit de la Passió de Jesús. El Crist pateix el dolor dels malalts que agonitzen
a les UCI i el seu amor sense límits s’exemplifica en els sanitaris que han
mort infectats per atendre’ls. Crist és de nou crucificat en el patiment de cada
una de les famílies que han perdut algun dels seus membres. Davant de tanta
mort, de tanta desesperació, de tant patiment fem nostre el retret de Jesús a
la creu “Déu meu, Déu meu perquè m’has
abandonat?” (Mt 27,46). La fe ens sosté perquè sabem que després de la mort
hi la resurrecció. Però costa d’assumir el dol per tantes morts injustes en
soledat, lluny dels ésser estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada