diumenge, 5 d’abril del 2020

Dies de passió en els hospitals


Avui és diumenge de la Passió del Senyor o de Rams, la porta d’entrada a la Setmana Santa i el camí cap a la Pasqua. La litúrgia del dia d’avui revela la fragilitat de la condició humana. La pandèmia del Covid-19 en recorda durament aquesta fragilitat. Les persones som ambigües en la nostra voluntat. Els mateixos jueus que reberen a Jesús entrant a Jerusalem amb els crits d’Hosanna, pocs dies desprès demanaven la seva crucificació. Podríem pensar que la voluntat humana és voluble en condicions normals, però en situacions extremes les persones són més disciplinades del que ens pensàvem. Ho veiem aquests dies de confinament. El silenci dels carrers és el resultat d’unes voluntats solidaris que fa efectiu el confinament.

Amb el diumenge de Rams entrem en la litúrgia de Setmana Santa, però la realitat de la vida ha anticipat tràgicament el sentit de la Passió de Jesús. El Crist pateix el dolor dels malalts que agonitzen a les UCI i el seu amor sense límits s’exemplifica en els sanitaris que han mort infectats per atendre’ls. Crist és de nou crucificat en el patiment de cada una de les famílies que han perdut algun dels seus membres. Davant de tanta mort, de tanta desesperació, de tant patiment fem nostre el retret de Jesús a la creu “Déu meu, Déu meu perquè m’has abandonat?” (Mt 27,46). La fe ens sosté perquè sabem que després de la mort hi la resurrecció. Però costa d’assumir el dol per tantes morts injustes en soledat, lluny dels ésser estimats.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada