Hem viscut l’experiència de la
Pasqua. Gràcies a ella hem descobert com l’amor guanya transcendeix la mort. El
desconsol queda anul·lat per aquest amor que ho pot tot. Però no podem oblidar
que abans de viure la joia resurrecció ha existit el moment de la creu. Ella és
el recorda el sofriment dels innocents per culpa de les injustícies humanes. És
el record de la creu el que dóna sentit l’experiència pasqual. “Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor
aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu.
Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això
els va mostrar les mans i els peus” (Lc 24, 38-40)
Alguns cops tenim la sensació que
el que fem no serveix per transformar la societat. Pensem que són petites coses
sense massa transcendència. La dita diu que tota pedra fa paret. Tot treball és
positiu, per més petit i insignificant que sigui.
“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n merevallen”
(Salm 117)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada