La bona notícia de la Resurrecció
és transmesa per dones. Són elles les encarregades de transmetre a la resta de
deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Les dones vencen la seva por
inicial perquè tenen l’experiència de l’encontre amb Jesús, el ressuscitat.
Aquesta trobada transforma la seva vida i en són testimoni. “Immediatament elles, amb por, però amb una
gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als
deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt
28,8-9)
La dura realitat d’aquests dies
ajuda a adonar-nos que la mort no pot tenir la darrera paraula de l’existència
humana. Les persones podem repetir la mateixa experiència dels primers
deixebles que comprengueren el sentit de la resurrecció a partir de la seva
trobada personal amb Jesús. Llavors, tot esdevé comprensible. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui
busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat
tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!.
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir
«mestre»”. (Jn 20,15-16)
Sovint experimentem decepció vers
com van els esdeveniments. No entenem el per què de moltes coses i enfadats
recriminem a Déu perquè les coses són així. Per comprendre-les hem de canviar
de perspectiva i assumir uns nous referents. Des d’aquesta nova situació, allò
que semblava incomprensible esdevé diàfan al nostre enteniment. “¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava
dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les
Escriptures?” (Lc 24, 32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada