La Resurrecció del Crist ens ha
omplert d’esperança al saber que la mort no és la resposta última de
l’existència humana. El ressuscitat ens mostra que l’amor sens límits venç tota
mort, per més absurda que ens sembli. El camí pasqual d’aquest any ha estat i,
encara ho està, ple d’un sofriment insuportable. Moltes persones han viscut aquests dies des
de la perplexitat i la impotència de veure la mort solitària d’éssers estimats.
En ells s’ha encarnat el dolor de la mare de Jesús al peu de la creu el Divendres
Sant. Hi ha molta gent patint per unes morts que no s’haurien d’haver produït.
En aquestes setmanes la vida de
moltes persones ha canviat sobtadament. Uns per la mort d’éssers estimats,
d’altres per la por pels estralls de la futura crisi econòmica. Ens hem
d’estimar molt per sortir de la millor manera d’aquesta crisi excepcional. Hem
de tenir-nos cura els uns dels altres en les coses petites i practicar
imaginativament la justícia social per evitar que aquesta crisi sigui motiu
d’exclusió social de moltes persones. Necessitem el foc nou pasqual per
aprendre a viure amb menys perquè tothom pugui viure dignament. Haurem de ser
profundament generosos, com ho són aquests dies els treballadors que procuren
per la nostra salut i benestar. Estem cridats a proclamar que l’amor guanya la
partida a la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada