La manera com el govern de
coalició PSOE-UP gestionen la crisi del Covid-19 aporta la notícia alarmant de
la pèrdua de gestió política per part de les Comunitats Autonòmes espanyoles.
Això és mal auguri perquè l’Estat, a la primer de canvi, s’ha trobat còmode
anul·lant el sentit constitucional de la descentralització i desconcentració de
l’acció de govern del país. El que venien reclamant els sectors més conservadors,
reduir el nivell polític de les autonomies, ho ha fet una govern suposadament progressista.
Cada dia que passa, les senyals que venen per part del Govern de l’Estat
confirmen que el retrocés ha vingut per quedar-se. Avui, per exemple, han emfatitzat
el paper de les províncies co unitat de
gestió. Insòlit. Reivindicar, d’aquesta manera unitat territorial provincial és
antic i contradictori al que es pretenia amb la creació de l’Estat de les
Autonomies.
Aquesta decisió és un pas més en el procés de tornar a situar sota
el control de les visions centralistes el que l’Estat havia descentralitzat en
els àmbits autonòmics. És evident que a Espanya hi ha avui governants que tenen
una dificultat objectiva per comprendre el significat del model d’Estat
consagrat per la Constitució de 1978 i els efectes del model competencial
desenvolupat posteriorment. És sorprenent adonar-se que aquests governants, que
en altres qüestions es declaren profundament constitucionalistes i exigeixen
que els demés també ho siguin, són els primers en incomplir el sentit de la
pròpia Constitució o les pròpies sentències del Tribunal Constitucional.
En el marc mental de molts
governants espanyols no hi ha cabuda per allò que preconitza la Doctrina Social
de l’Església catòlica: el principi de la subsidiarietat. La subsidiarietat es
compta entre les directrius més constants i característiques de la doctrina social
de l’Església. Segons aquesta doctrina “és
injust remetre a una societat més gran i més alta allò que es pot fer des de
les comunitats menors i inferiors” per la qual cosa “totes les societats d’ordre superior s’han de posar en actitud d’ajuda
(«subsidium») –i, per tant, de sosteniment, de promoció, de desenvolupament–
respecte de les menors” (compendi
DSE 186). Em sembla paradoxal que l’actual govern d’Espanya no sàpiga aplicar
en les seves accions de govern el sentit moral de la proposta de subsidiarietat
de la Doctrina Social. No aniria malament que els governants entenguessin que
la Doctrina Social no és un dictat de normes, sinó uns principis generals que
poden servir pel bon govern de la societat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada