Gràcies a la confiança mantenim
viva l’esperança. El present és dur i el futur molt incert, ple de dolents
auguris. Malgrat aquestes circumstàncies seguim tossudament dempeus confiant que
l’amor generós, la solidaritat humana i l’acolliment fraternal reconfortant les
tribulacions de l’ànima.
“Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill”
(Salm 33)
Si compartim multipliquem les
coses. Per compartir, cal vèncer l’egoisme personal, sempre àvid d’acumular
tresors i riqueses en detriment dels demés. Quan ho fem descobrim la riquesa en
la satisfacció que neix al nostre interior. Així ens sentim en comunió amb les
altres persones i fent el bé. “Llavors
Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era,
digué a Felip: --On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? De fet, ho
preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. Felip li va
respondre: --Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros
de pa a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
--Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això
per a tanta gent? Jesús digué: --Feu seure tothom. En aquell indret hi havia
molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús
prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda,
tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar
satisfet, va dir als seus deixebles: --Recolliu els bocins que han sobrat,
perquè no es perdi res”. (Jn 6,5-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada