dissabte, 25 d’abril del 2020

Glosses per la vida quotidiana


Gràcies a la confiança mantenim viva l’esperança. El present és dur i el futur molt incert, ple de dolents auguris. Malgrat aquestes circumstàncies seguim tossudament dempeus confiant que l’amor generós, la solidaritat humana i l’acolliment fraternal reconfortant les tribulacions de l’ànima.

Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill”
(Salm 33)

Si compartim multipliquem les coses. Per compartir, cal vèncer l’egoisme personal, sempre àvid d’acumular tresors i riqueses en detriment dels demés. Quan ho fem descobrim la riquesa en la satisfacció que neix al nostre interior. Així ens sentim en comunió amb les altres persones i fent el bé. “Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip: --On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. Felip li va respondre: --Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? Jesús digué: --Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: --Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res”. (Jn 6,5-11)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada