Paraules vives

Els salms són textos que esdevenen paraules vives quan es contrasten amb les experiències de la vida quotidiana. Ahir, en la pregària de vespres corresponent el dilluns de la setmana III, els salms aporten enteniment per comprendre alguns dels aspectes que conformen la llarga crisi econòmica que llastra l’esperança de moltes persones. Així el salm 122 del salteri deia “Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, estem saturats de menyspreu. La nostra ànima n’està ben saturada, dels escarn is dels altius, del menyspreu dels insolents.” ¿No és aquesta la sensació que tenim ara quan, després de molts esforços i sacrificis personals, seguim veient que l’economia no es recupera i segueix empobrint a moltes famílies ?. Sovint ens preguntem, ¿que més volem que fem per sortir de la crisi?, ¿què cal fer perquè tinguin confiança en les nostres possibilitats?.

Davant la dificultat d’entendre que passa i avocats a experimentar una sensació d’abatiment podem caure en el desànim i sentir-nos abandonats a la nostre sort. Però el salm 123 del salteri ens aporta l’esperança de la confiança en Déu: “Si el Senyor no hagués estat a favor nostre, - que respongui el poble d’Israel-, si el Senyor no hagués estat a favor nostre, quan els homes intentaven assaltar-nos, ens haurien engolit de viu en viu: tan gran era la fúria que portaven”. Gràcies a esperar en l’ajut de Déu tenim la certesa que passarà tal com diu també aquest salma “hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors. S’ha trencat el llaç, i tots hem fugit”

Però la nostra esperança no rau en una passivitat conformista, sinó en un treball actiu a favor de la justícia per tal que la justícia de Déu regni per sempre. I per fer-ho ens cal saviessa i astúcia. Això és el recorda, el tercer cant de vespres del dilluns de la setmana III: “Ell (Déu) ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim”. Això vol dir saber entendre i comprendre, analitzar i proposar, a partir de la nostra saviesa i penetració, els camins per alliberar-nos de les situacions que oprimeixen. Amb aquest convenciment s’acabaven les vespres amb el Magnificat dient “les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres i els rics se’n tornen sense res”. La pregària del salteri són paraules vives.