L’altra dia comentava com la mort
de George Floyd posava en evidència les disfuncions de determinats models
policials alhora de reprimir certes actuacions dels ciutadans que eren
interpretades perilloses per l’ordre públic. La tècnica emprada en el cas de
George Floyd és habitualment utilitzada per la policia i les forces de seguretat. Fins i tot, hi ha
tècniques menys contundents que obtenen resultats similars. En altres
circumstàncies, s’han fet servir
tècniques similars per immobilitzar per asfixia a les persones. Això és el que
passà ara fa un any en un centre de menors Tierras de Oria d’Almería on el jove
Iliass Tahiri de 18 anys morí per asfixia quan els guardes de seguretat el reduïren.
Foren quatre minuts d’ofec que provocaren la mort del noi. Per més protestes
fetes contra aquesta actuació, la justícia tanca el cas sense acusar a ningú. Pot
semblar que la violència policial és racista, però no sembla que sempre sigui
així. A Búffalo, ciutat de l’estat de New York, un activista pacifista blanc de
75 anys,Martin Gugino, quedà greument ferit, i amb denegació d’auxili, per una actuació violenta de
la policia. En aquest cas, el mateix Trump es mofà del ferit assegurant que la
sang era simulada. Les paraules del bocamoll president dels Estats Units formen
part també de la violència generada per la policia. El male
Tenim un problema amb determinats
cossos policials o de seguretat privada que actuen amb total impunitat. Només
cal mirar el perfil d’aquests agents de l’ordre públic: cos musculat en
llargues hores de gimnàs, aspecte terrorífic per la quantitat d’andròmines que
adornen l’uniforme, arrogància i poca empatia en el servei públic, i qualsevol
altre qualificatiu que accentuï el seu caràcter sinistre. Estan convençuts que
la seva funció és reprimir i quant més ho facin, millor. El problema no són
ells, sinó el sistema policial que potencia aquest tipus d’actuació i fomenta
policies metabolitzats fins les celles que enlloc de mantenir educadament
l’ordre públic, reparteixen estopa a la primera de canvi. Ells també són víctimes d’un sistema que premia la repressió pura i dura i premia qui
ho practica. Només cal mirar el comportament de la direcció dels mossos d’esquadra
que premiaren amb un ascens a un policia condemnat recentment per un
comportament inadequat per violent. Hem d’assumir que la qualitat democràtica
de la societat també necessita tenir policia de qualitat, respectuosa amb els
ciutadans i professionals de bon tracte i no experta en l’art del cop i
l’empenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada