dimarts, 23 de juny del 2020

Política meditada i moralment fonamentada


En temps de desafecció política és necessari recuperar una altra manera de concebre i fer política. La Doctrina Social de l’Església proposa una manera d’entendre la política que pot ajudar avui a recórrer de nou el camí del compromís política. L’acció política és un compromís meditat, assentat sobre una base moral i fonamentat en una exigència personal perquè han d’orientar-se sempre al bé comú. “Els partits polítics tenen el deure d’afavorir una participació àmplia i l’accés de tothom a les responsabilitats públiques. Els partits són cridats a interpretar les aspiracions de la societat civil i a orientar-les al bé comú, oferint als ciutadans la possibilitat efectiva de participar en la formació de les opcions polítiques. Els partits han de ser democràtics al seu interior, capaços de síntesi política i projectius” (Compendi de la Doctrina Social, 413)

La participació política de la ciutadania és un compromís seriós que comporta un deure i una responsabilitat. S’exigeix tenir rigor, presència, reflexió, debat, tenir mirada a curt mig i llarg termini i valors morals contrastats. “Els deures de responsabilitat en les institucions socials i polítiques exigeixen un compromís seriós i articulat, que sàpiga evidenciar, amb les contribucions de reflexió al debat polític, amb la projecció i amb les decisions operatives, l’absoluta necessitat d’una qualificació moral de la vida social i política. Una atenció inadequada a la dimensió moral porta a la deshumanització de la vida associada i de les institucions socials i polítiques, i consolida les «estructures de pecat»: « Viure i actuar políticament d’acord amb la pròpia consciència no és una adaptació submisa a posicions estranyes al compromís polític o a una mena de confessionalisme, sinó l’expressió amb què els cristians ofereixen la seva aportació coherent perquè per mitjà de la política s’instauri un ordenament més just i coherent amb la dignitat de la persona humana» (Compendia de la Doctrina Social, nº 566).

Donada la responsabilitat que comporta l’acció política s’espera que els polítics siguin persones preparades i que la seva actuació es basi en decisions meditades i sostingudes sobre criteris morals. “En el context del compromís polític del fidel laic, la preparació per a l’exercici del poder requereix una cura específica, que els creients han d’assumir, especialment quan són cridats a acceptar aquest encàrrec per la confiança dels conciutadans, segons les regles democràtiques. Han d’apreciar el sistema de la democràcia, «per tal com assegura la participació dels ciutadans en les decisions polítiques i garanteix als governats la possibilitat tant d’elegir i controlar els seus governants, com de substituir-los de manera pacífica, sempre que sigui oportú», i de rebutjar grups ocults de poder que busquen condicionar o subvertir el funcionament de les institucions legítimes. L’exercici de l’autoritat ha d’assumir el caràcter de servei, i s’ha de desenvolupar sempre en l’àmbit de la llei moral per a la consecució del bé comú: aquell que exerceix l’autoritat política ha de fer convergir les energies de tots els ciutadans cap aquest objectiu, no de forma autoritària, sinó servint-se de la força moral alimentada per la llibertat” (Compendi de la Doctrina Social, nº 567)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada