En temps de desafecció política
és necessari recuperar una altra manera de concebre i fer política. La Doctrina
Social de l’Església proposa una manera d’entendre la política que pot ajudar
avui a recórrer de nou el camí del compromís política. L’acció política és un
compromís meditat, assentat sobre una base moral i fonamentat en una exigència
personal perquè han d’orientar-se sempre al bé comú. “Els partits polítics tenen el deure d’afavorir una participació àmplia
i l’accés de tothom a les responsabilitats públiques. Els partits són cridats a
interpretar les aspiracions de la societat civil i a orientar-les al bé comú,
oferint als ciutadans la possibilitat efectiva de participar en la formació de
les opcions polítiques. Els partits han de ser democràtics al seu interior,
capaços de síntesi política i projectius” (Compendi de la Doctrina Social,
413)
La participació política de la
ciutadania és un compromís seriós que comporta un deure i una responsabilitat.
S’exigeix tenir rigor, presència, reflexió, debat, tenir mirada a curt mig i
llarg termini i valors morals contrastats. “Els
deures de responsabilitat en les institucions socials i polítiques exigeixen un
compromís seriós i articulat, que sàpiga evidenciar, amb les contribucions de
reflexió al debat polític, amb la projecció i amb les decisions operatives,
l’absoluta necessitat d’una qualificació moral de la vida social i política.
Una atenció inadequada a la dimensió moral porta a la deshumanització de la
vida associada i de les institucions socials i polítiques, i consolida les
«estructures de pecat»: « Viure i actuar políticament d’acord amb la pròpia
consciència no és una adaptació submisa a posicions estranyes al compromís
polític o a una mena de confessionalisme, sinó l’expressió amb què els cristians
ofereixen la seva aportació coherent perquè per mitjà de la política s’instauri
un ordenament més just i coherent amb la dignitat de la persona humana»
(Compendia de la Doctrina Social, nº 566).
Donada la responsabilitat que
comporta l’acció política s’espera que els polítics siguin persones preparades
i que la seva actuació es basi en decisions meditades i sostingudes sobre
criteris morals. “En el context del
compromís polític del fidel laic, la preparació per a l’exercici del poder
requereix una cura específica, que els creients han d’assumir, especialment
quan són cridats a acceptar aquest encàrrec per la confiança dels conciutadans,
segons les regles democràtiques. Han d’apreciar el sistema de la democràcia,
«per tal com assegura la participació dels ciutadans en les decisions
polítiques i garanteix als governats la possibilitat tant d’elegir i controlar
els seus governants, com de substituir-los de manera pacífica, sempre que sigui
oportú», i de rebutjar grups ocults de poder que busquen condicionar o
subvertir el funcionament de les institucions legítimes. L’exercici de
l’autoritat ha d’assumir el caràcter de servei, i s’ha de desenvolupar sempre
en l’àmbit de la llei moral per a la consecució del bé comú: aquell que
exerceix l’autoritat política ha de fer convergir les energies de tots els
ciutadans cap aquest objectiu, no de forma autoritària, sinó servint-se de la
força moral alimentada per la llibertat” (Compendi de la Doctrina Social,
nº 567)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada