Amor social

Forma part del nucli bàsic de la tradició cristiana que l'amor ha d'estar present i penetrar totes les relacions socials, especialment aquells que tenen el deure de proveir al bé dels pobles. La Doctrina Social de l’Església és ben clara al respecte. “la caritat, senyora i reina de totes les virtuts. La salvació desitjada ha de ser fruit principalment d’una efusió de caritat; volem dir aquella caritat cristiana que reuneix en si tot l’Evangeli i que, disposada sempre a sacrificar-se pel proïsme, és l’antídot més segur contra l’orgull i l’egoisme del món” (Compendi nº 581). Aquest amor és anomenat “caritat social” o "caritat política" i s'ha d'estendre a tot el gènere humà.

L’«amor social» es situa a les antípodes de l'egoisme i l'individualisme. És una visió no unidimensional de la política i de la vida social, com succeeix en la majoria de visions que es queden en una lectura exclusivament sociològica. La política no pot oblidar que el desenvolupament integral de la persona i el creixement social són dues realitats interdependents. L'egoisme, per tant, és l'enemic més deleteri d'una societat ordenada: la història mostra la devastació que es produeix en els cors quan l'home no és capaç de reconèixer un altre valor i una altra realitat efectiva que dels béns materials, la recerca obsessiva sufoca i impedeix la seva capacitat de lliurament.