Estem arribant, poc a poc, a la
sortida del túnel, no sé si serà el darrer o un dels tants que encara haurem
de passar per acabar definitivament amb
aquest mal somni. Mentrestant cada dia sentim notícies desconcertats sobre la
gestió de la salut pública. La dissonància entre les xifres de l'Estat i les
comunitats autònomes comença a ser un clàssic. Un fet desconcertant són les
missatges institucionals. El dissabte surt el president del govern de l'Estat
per informar sobre uns criteris del procés de desconfinament, dos dies després
el ministre d'Avalos fa uns anuncis sobre la mobilitat que contradiuen, en part
el dit per Pedro Sánchez. Avui, el ministre Salvador Illa, ha hagut de
rectificar el dit per Avalos. Sembla un joc que jugava de petit, el telèfon, on
cada un anava repetint el que li havien dit i el que es deia al final feia
petar de riure. La transmissió alterava el sentit del missatge. Era el joc dels
disbarats.
Aquest joc dels disbarats
desorienta als ciutadans. Dona la impressió que es decideix sobre la marxa. Ningú
pot fer plans perquè les futures ocurrències d’alguna autoritat els poden
capgirar. Algú em pot dir amb seguretat quin dia podré anar des de Barcelona a Vilanova
de Meià? Havia planificat el meu desconfinament particular a partir dels
criteris publicats al BOE, però cada cop
que parla una autoritat he de revisar el que havia previst. Els governants han
de transmetre seguretat en les seves decisions. Han de parlar clar, de forma
entenedora, donant confiança i aportant criteris fiables. Res d’això es
compleix. Sembla que en cada negociació per aprovar l’estat d’alarma es canvien
uns quants criteris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada