dimarts, 2 de juny del 2020

Joc dels disbarats


Estem arribant, poc a poc, a la sortida del túnel, no sé si serà el darrer o un dels tants que encara haurem de  passar per acabar definitivament amb aquest mal somni. Mentrestant cada dia sentim notícies desconcertats sobre la gestió de la salut pública. La dissonància entre les xifres de l'Estat i les comunitats autònomes comença a ser un clàssic. Un fet desconcertant són les missatges institucionals. El dissabte surt el president del govern de l'Estat per informar sobre uns criteris del procés de desconfinament, dos dies després el ministre d'Avalos fa uns anuncis sobre la mobilitat que contradiuen, en part el dit per Pedro Sánchez. Avui, el ministre Salvador Illa, ha hagut de rectificar el dit per Avalos. Sembla un joc que jugava de petit, el telèfon, on cada un anava repetint el que li havien dit i el que es deia al final feia petar de riure. La transmissió alterava el sentit del missatge. Era el joc dels disbarats.

Aquest joc dels disbarats desorienta als ciutadans. Dona la impressió que es decideix sobre la marxa. Ningú pot fer plans perquè les futures ocurrències d’alguna autoritat els poden capgirar. Algú em pot dir amb seguretat quin dia podré anar des de Barcelona a Vilanova de Meià? Havia planificat el meu desconfinament particular a partir dels criteris publicats al BOE,  però cada cop que parla una autoritat he de revisar el que havia previst. Els governants han de transmetre seguretat en les seves decisions. Han de parlar clar, de forma entenedora, donant confiança i aportant criteris fiables. Res d’això es compleix. Sembla que en cada negociació per aprovar l’estat d’alarma es canvien uns quants criteris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada