Avui, per commemorar la
festivitat dels apòstols Pere i Pau és adient evocar com es produí l’encontre
entre aquestes dues grans personalitats de la vida cristiana. A la carta de
sant Pau als cristians de Galàcia (Gàlates 1,15-2,10) s’explica amb força detall
aquest esdeveniment. Desprès d’estar un temps a Damasc, tres anys, decideix
anar a Jerusalem. Allí només es troba amb l’apòstol Pere, amb qui conviurà
nomes quinze dies, i durant aquest període només veí a Jaume. De manera
explícita, Pau comenta que no veí cap altre apòstol. Sobta el poc temps que Pau
està a Jerusalem i el que trigà a anar-hi. Així com el buit que ses crea
entorna a la seva persona.
Durant l’estada de Pau a
Jerusalem tot són problemes. Pau ha de dedicar part del seu temps a desfer mals
entesos. La seva predicació de Jesús als no jueus no es ben acollida. Es
sospita d’ell pel seu passat i per haver incorporat la cultura grega al nucli
de la creença cristiana. Per això ha d’anar a Síria i Cilícia perquè les seves
comunitats cristianes no el reconeixien com a apòstol i no s’avenien que un
antic perseguidor dels cristians ara fos un predicador del Crist.
Pau trigà forces anys, uns
catorze, a tornar a Jerusalem. Sempre estigué fora del nucli jueu dels primers
cristians. Tant de temps fora de Jerusalem alimentà la sospita i el dubte. De
tal manera que Pau hagué de defensar-se. El seu gran argument, contra els que
defensaven una visió estreta del cristianisme, és que Crist ha donat llibertat i que ell, Pau,
l’utilitza per anunciar la Bona Nova. La llibertat interior és el millor
defensa de Pau davant la sospita. La llibertat del Crist, ha de ser la nostra
llibertat davant dels intents d’empresonar la fe sota visions estretes i
dogmàtiques. La força interior de Pau convencé als seus detractors i al final
de la discussió, Pere, Jaume i Joan, els qui Pau considerava les columnes del
cristianisme, manifestaren el seu acord amb una encaixada de mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada