El món s'agunta per la caritat

Aquest ha estat el lema escollit per la jornada del Grup Sant Jordi organitzada conjuntament amb els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació. Els diversos ponents han ajudat a reflexionar com la pràctica de la caritat sosté al món. És el que recomanà sant Pau als cristians, tenir sempre caritat. No pot haver-hi fe sense caritat. Per això la caritat és el camí que ens porta cap a Déu, ja que on ella hi és allí hi ha Déu. La caritat es troba en el nucli de la pròpia experiència de Déu. Com diu sant Joan “si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu” 1Jn 4,20.

La caritat té una dimensió teologal, però també remet a una experiència d’amor a les persones. Els cristians serem jutjats per l’amor pràctic als germans. La caritat s’encarna en la història a través de la praxis. La història humana és la història de la salvació i gràcies a aquesta encarnació la salvació és història. La caritat neix de la compassió que sorgeix d’atendre al proïsme, de voler compartir la seva situació. Aquesta compassió no ha de confondre’s amb llàstima, ja que la primera porta al compromís i la segona només és limita a l’emotivitat amb qui necessita ser compadit. Magnífica jornada que ha servit perquè un ampli grup de cristians compartíssim un rica reflexió entorn al paper que la caritat té en la societat d’avui.