La fe, la religió i església s’encadenen
i es lliguen com una experiència única dels individus i de la comunitat
creient. Existeix un fil de coherència en tots aquests àmbits de la vida
cristiana. Per això vaig experimentar una estranya sensació al llegir l’entrevista
del sacerdot brasiler Marcelo Rossi. El
seu objectiu és fer litúrgies eucarístiques en estadis. Fa poc ha inaugurat un
temple amb capacitat per 100.000 persones. Les seves litúrgies estan plenes de
coreografies, cançons i actuacions. És la celebració espectacle que convoca a
centenars de milers de persones. La fe cristiana feta show mediàtic. La seva
justificació és simple “la gent té ganes
de creure” i per això cal proporcionar-li coses en que creure.
Marcelo Rossi és un mossén
mediàtic. Canta i escriu, i anima vàries xarxes socials que no tenen fronteres.
La seva estratègia coincideix amb la que practiquen els protestants evangèlics,
grans competidors de l’església catòlica brasilera que no ha sabut aturar la
marxa de feligresos als moviments carismàtics de matriu evangèlica. El carisma
de Marcelo Rossi sembla combatre als evangèlics amb les seves mateixes
estratègies.
Davant de tot això, personalment
donc gràcies a Déu per tenir un fe petita, que necessita de la seva
misericòrdia per seguir creient, i que procuro identificar-me amb la fe de la
vídua pobre del relat de l’evangeli i que Jesús proposà com exemple “tots han donat el que els sobrava; ella, en
canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a
viure” (Mc 12, 44.). Aquesta és actitud
que sosté l’experiència cristiana. Creure al marge d’això, és un entreteniment.
En el dia del judici final Jesús adverteix que Déu no judicarà a les persones
per si han cregut en ell o no, sino “perquè
tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era
foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i
em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm” (Mt 25,34-36). Aquests són els que seuran a la
dret de Déu en la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada