Avui dia de Tots Sants he llegit una reflexió de sant Bernat entorn a
aquesta festa cristiana. He trobat adien el que diu en relació el sentit de
celebrar aquesta diada. ¿Què en treuen els sants que els lloem?, ¿que en traiem
nosaltres?, ¿per què cal fer aquesta celebració?. Venerar els sants ens
proporciona un bé, diu sant Bernat. El seu record venerat desvetlla i estimula
en nosaltres el desig de fruir de la seva companyia. Perquè volen participar en
el seu esperit santificat. Així és com ens sentim en comunió amb ells o, millor
dit, volem estar-hi. Ens situem en el camí d’esdevenir església de sants perquè
volem participar d’aquesta santedat.
El record dels sants ens ajuda a cercar allò què és de dalt, allò que dóna
vida i llum quan la fosca ens empresona. En aquests moments els sants ens
indiquen el camí a seguir, les insinuacions de vida que s’amaguen darrera de
gestos i compromisos. Diu sant Bernat que no hem desitjar només la companyia
dels sants, sinó posseir la felicitat que tenen ells. Ambicionar la felicitat
dels sants és treballar en el pla de Déu que estima i vol que les persones ens
estimem. Jesús és el camí i la porta que s’obra per entendre la felicitat dels
sants. Quan ens obrim a l’amor llavors ens apropem a la plenitud del sants que
avui celebrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada