Emergència antropològica

Ha sortit recentment a Itàlia el llibre “Emergenza antropologica. Per una nuova alleanza tra credenti e non credenti” escrit per Pietro Barcellona, Paolo Sorbi, Mario Tronti i Giusseppe Vacca. No l’he llegit encara, però si que he vist les referències i conec les vàlues intel·lectuals i polítiques dels seus ators, destacats politòlegs, filòsofs i pensadors. Els quatre són exmilitants del Partit Comunista i avui formen part del Partit Democràtic, el principal partit de l’esquerra italiana. Amés, Giusseppe Vacca es el director del prestigiós Institut Gramsci.

El llibre destaca que el procés de globalització, provocat pels canvis tecnològics, ha portat a unes transformacions que ha conduit a una emergència antropològica. Aquesta és la manifestació més greu d’aquesta situació i, al mateix temps, l’arrel més profunda de la crisi que pateix la democràcia. És la causa de la crisi antropològica de les societats modernes. Aquesta emergència antropològica exigeix una trobada i una aliança de creients i no creients, de política i religió, per recuperar el tremp antropològic de la societat. Per això demanen obrir un ampli debat per tal que teòlegs, polítics, filòsofs, persones religioses, amb fe o sense ella, es trobin per debatre i trobar respostes al desafiaments culturals i ètics més rellevants del nostre temps.

L’objectiu d’aquesta aliança és afirmar un humanisme compartit. ¿Quin és el punt de trobada entre creient i no creient?. L’afirmació de la vida, ja que aquesta exigeix responsabilitat individual i comunitari a fi d’acollir-la, tutelar-la, educar-la, seguir-la amb amor i cuidar d’ella des del seu origen fins que arriba a la seva fi. Aquests són els criteris bàsics entorn dels quals es pot construir aquest nou humanisme. El qual comporta abandonar el relativisme ètic i defensar unes virtuts innegociables. Caldrà estar atents a veure si alguna editorial d’aquí es decideix traduir ben aviat aquest interessant llibre.