Sobre la pràctica
de l’amor he viscut una història personal que considero que és model de com les
persones poden arribar a estimar sense condicions. Conec una persona que té un
germà que necessita amb certa urgència un transplantament de ronyó. El problema
s’ha plantejat a primera hora d’un dia qualsevol d’aquesta tardor, la resposta
havia de ser ràpida i no permetia ambigüitats. Així ha estat. Sense marge de
temps per pensar, aquesta persona donà el pas endavant, és el fiat evangèlic desinteressat d’aquí em
teniu, i ha ofert el ronyó al seu germà. Tot seguit ha anat a una farmàcia per
saber si el seu grup sanguini era compatible com a donant. Encara no ho sap.
Però l’acte d’amor ja estava fet.
Aquest gest,
situat en el pla domèstic em serveix per adonar-me que l’ètic de l’amor és
aquest pas generós i desinteressat fet per aquesta persona. Estimar sense
esperar res a canvi, estimar com a donació desinteressada. Les persones fem
masses càlculs alhora d’estimar, de tal manera que la generositat de l’amor
queda emmascarada per un joc d’interessos personals, inconscients però efectius
alhora de matissar el valor de l’amor. Deia Sant Ignasi de Loiola que cal
estimar, però si fent-ho es percep algun tipus de plaer o de recompensa
significa que l’amor no és tan després. Aquesta gets comentat mostra el rostre
sense restriccions de l’amor i es una proposta de que com es pot estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada