Obama, la política feta emoció

He llegit amb interès i curiositat el discurs d’Obama d’aquesta nit quan s’ha sabut que era vencedor. És un discurs ben travat i estructurat, organitzat en imatges que evoquen la familiaritat i proximitat als sentiments. Era impressionant veure la facilitat del president Obama en l’ús de la retòrica. El seu domini de l’oratòria és excepcional en una època en que molts polítics presenten importants deficiències comunicatives. M’ha impressionat la declaració d’amor que Obama incorpora a l’inici del seu discurs quan diu: “I no seria l'home que sóc avui sense la dona que va acceptar casar-se amb mi fa 20 anys. Ho vaig a dir en públic: Michelle, mai t'he volgut tant com en aquest moment”.

Obama ha proposat una concepció de la política cooperativa i col·laborativa:  “aquesta nit heu votat perquè actuem, no perquè fem la política habitual. Ens heu triat perquè ens centrem en el vostre treball, no en el nostre. En els mesos i setmanes que vénen, estic desitjant col·laborar amb els líders dels dos partits per afrontar els reptes que solament podem superar si estem units. Reduir el dèficit. Reformar el nostre codi tributari. Arreglar el nostre sistema d'immigració. Alliberar-nos del petroli estranger. Tenim moltes més coses que fer”. Ha dit contundentment “que el millor està per arribar”.

Però per arribar a aquest futur cal un compromís de tots: “el que fa que Estats Units sigui excepcional són els llaços que mantenen unida a la nació més variada del món. La convicció que tenim una destinació comuna; que aquest país solament funciona quan acceptem que tenim certes obligacions amb els nostres conciutadans i amb les generacions futures. La llibertat per la qual punts nord-americans han lluitat i han mort implica responsabilitats a més de drets. I entre aquestes responsabilitats estan l'amor, la generositat, el deure i el patriotisme. Això és el que dóna a Estats Units la seva grandesa”.

Per avançar ha demanat la participació activa dels ciutadans: “el paper del ciutadà en la nostre democràcia no acaba en el vot. Estats Units no s’ha mogut mai en funció del que els altres poden fer per nosaltres, Estats units ha de saber que podem fer tots junts”. L’esforç que demana Obama és el treball conjunt de tots per damunt de les feines partidistes ja que la crisi que cal superar és extraordinària. Cal treballar de forma generosa, amb compassió, amb tolerància i obert als somnis. Cal avançar en aquesta direcció. Per això Obama demana sostenir “aquesta esperança. No parlo de tenir un optimisme cec, una esperança que ignori l'enormitat de les tasques que ens esperen ni els obstacles que trobarem pel camí. No parlo d'un idealisme il·lús que ens permeti romandre al marge ni eludir el combat.Sempre he cregut que l'esperança és aquest sentiment tenaç en el nostre interior que insisteix, a pesar que tot indiqui el contrari, que el futur ens reserva una mica millor, sempre que tinguem el valor de seguir intentant-ho, seguir treballant, seguir lluitant”.