El recent temps d'Advent ha estat un bon moment per
emprendre la recerca d'un nou estat d'ànim interior que permeti acollir aquest
Déu que es deixa trobar. Déu ve, d'ací una setmana serà la missa del gall, i és
bon moment per obrir la porta personal per descobrir que Déu a nascut i entra a
fecundar la vida personal. Déu és deixa trobar, només necessito voler-lo
acollir.
Em sento buscador permanent de Déu sense fruir el
seu trobament. A la crida “busqueu el
Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo ara que és a prop” (Is 55,6) hi responc amb esperit de recerca
sincera i d'invocació No vull posseir a Déu, però sí la felicitat que comporta
el seu retrobament. Espero, quan ell respongui, poder dir “jo em mantinc en pau, tinc l’ànima serena. Com un nen a la falda de la
mare, així se sent la meva ànima” (Sl 131,2). Aquesta sensació és la que reclamo
viure en el meu encontre amb Déu i que també procuro transmetre-la als qui
m’envolten. No seran ells els qui faran possible experimentar la tendresa de la
trobada amb Déu. Cal buscar en ells allò que és important. Cal saber trobar-se
a un mateix a través de l’amor per altres persones. Saber desprendre’s d'un mateix
per donar-se ells. Serà així quan es viu la serenor de l’anima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada