Salms de lloança

Els salms de súplica es complementen amb els salms de lloança. De la súplica es passa a la lloança a partir d’experimentar que Déu és bo i salva. L’actitud confiada amb Déu transita com a la manifestació del goig de sentir-se acollit en el seu amor bondadós. La resposta de Déu porta a lloar-lo perquè ha escoltat la súplica. La gràcia rebuda és motiu de lloança. Però, l’experiència d’aquesta lloança esdevé un súplica que demana que l’amor de Déu no ens deixi mai. Un cop experimentada la gràcia divina el salmista suplica que l’amor de Déu no l’abandona mai. De la lloança es transita cap a una súplica. Lloança i súplica esdevenen l’essència de l’actitud de qui prega.

El salmista, davant l’experiència de la misericòrdia de Déu entona un cant d’agraïment. Darrera d’aquesta lloança es reconeix la petitesa de la condició humana. Les persones reconeixem que sols no podem assolir la gràcia que desitgem. Ens cal la intervenció de Déu que ens dóna el seu amor perquè estimem i construïm la justícia que salva. Experimentar la gràcia de Déu que estima ens mostra on hem de centrar la nostra confiança. No és en la nostra dèbil força, sinó en la força misericordiosa de Déu. El Déu que ajuda i salva. És en aquesta experiència confiada en la bondat de Déu quan les persones creixen al descobrir la seva petitesa i la necessitat de trobar els camins de salvació allí on surt la font d’aigua viva.