Reserva escatològica

Els cristians compromesos en l’acció política poden prendre distància de la pròpia política si aquesta pretén proposar un visió totalitzant de l’activitat social i de la història. És el que s’ha anomenat reserva escatològica. Aquesta proposta que el punt de vista polític no és l’únic ni el darrer. Emprar aquesta reserva escatològica és exercir la dimensió profètica del cristianisme. Gràcies a aquest profetisme en l’àmbit polític els cristians tenim la possibilitat de contrastar el que és amb el que hauria de ser  o esperem; podem identificar en el present situacions que mereixen ser transformades perquè podem ser causes d’injustícia i sofriment. Al fer-ho, en nom de la crítica profètica, és evident que posem en tensió l’acció política perquè qüestionem, d’alguna manera la seva eficàcia o evidenciem la seva imperfecció.

No estem sols en aquest combat. Des d’altres pressupòsits, els pensadors de l’escola de pensament anomenada dels crítics Frankfurt, no s’atrevien a dir massa com seria el futur i quines coses eren previsibles que funcionessin, però tenien clar que era el que no volien ara i per això combatien amb contundència aquells aspectes que consideraven que no funcionaven en el present. Deia Horkheimer “la societat correcta no pot determinar-se de bell antuvi. Però pot dir-se el que és dolent en la societat actual, però no pot dir-se el serà bo, sinó únicament treballar perquè el que és dolent desaparegui finalment” (Horkheimer Sociedad en transición: estudios de filosofía social, Barcelona 1976 p 58). Diu Mardones que amb aquesta actitud “es funda una actitud crítica negativa, que pot senyalar el mal, però no el que és absolutament correcte” (J.M. Mardones “Esperanza cristiana y utopías intrahistóricas Fundación Santa María Madrid 1983, p 36-37). Si bé en política cal, amés de denunciar allò que no funciona, proposar alternatives cal assumir, amb humilitat, que aquestes són limitades i poden ser solucions imperfectes.