Els catalans ens dividim en dues categories
relativament descompensades, els que es preocupen per un futur que és incert i
insegur, categoria majoritària, i els que viuen despreocupats del futur perquè
el que importa és el present. El Nadal pot ajudar-nos a entendre aquest enigma
de la vida: ¿té sentit de preocupar-se, fins a nivells inquietants, del futur o
cal viure amb intensitat el present?. Ahir celebrarem el naixement de Jesús, la
persona que és anunciada com el Messies, el Salvador. La seva vinguda, ho sabem
amb certesa, aporta una nova perspectiva a la salvació ja que sabem que la seva
vida i mort ens porta a la resurrecció vencedora de la pròpia mort.
El missatge de Jesús ens projecte esperançadament
cap el futur però des d’una acceptació i vivència plena del present. Durant la
festa de l’Ascensió es canta l’antífona “Homes
de Galilea, perquè esteu mirant el cel”. Creure no comporta abandonar el
present, acceptar-lo resignadament perquè hi ha una aposta calculada per una
futur promès de salvació. Nadal es aplega entorn a un present real, teixit de
familiaritat, de calidesa i retrobament. En aquests moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada