Advent de l'esperança

Avui és el primer diumenge d’Advent. Aquest anys he volgut viure aquest fet acompanyat de la Roser compartint la festa a la parròquia de Santa Maria del Taulat al Poble Nou de Barcelona on és rector el bon amic Francesc Romeu. La seva homilia ha estat un alè d’esperança. L’Advent és el gran temps d’espera de l’adveniment de Jesús. En Francesc Romeu ha recordat que els cristians durant aquests dies anem progressant cap la vivència del trobament amb l’experiència de Jesús portador d’esperança.

El Nadal, la gran festa a la qual ens condueix l’Advent, és el moment de la gran alegria perquè en ella es commemora un fet que aparentment sembla incomprensible: Déu s’encarna i es fa home entre els homes. L’encarnació és una blasfèmia per les altres religions perquè els seus déus resten allunyats de la història humana. Més aviat són els homes qui s’adrecen als deus. Però el déu cristià fa tot el contrari. Pren la condició humana, neix d’una dona i viu entre els homes.

En el fet de l’encarnació Déu assumeix com a pròpies les esperances de les persones i anuncia que hi ha una salvació que allibera. Per això, ha recordat Francesc Romeu, davant les dificultats del moments els cristians no podem instal·lar-nos amb la idea de que el temps passat fou el millor, sinó que el millor està per venir. Jesús, el nen que naixerà al Nadal, és l’esperança que ens permet anar caminat amb confiança cap el futur.