Una nit tranquil·la

Al final de la pregària de completes es diu una benedicció que es demana “que el Senyor totpoderós ens concedeixi una nit tranquil·la i una fi benaurada”. Aquesta benedicció té un to de súplica i és un petit compendi del sentiment profund de l’experiència creient. Els cristians esperem la fi del món on tindrà lloc la parusia. Aquesta promesa neix de la nostra confiança en Jesús. Alguns cristians han organitzat la seva religió entorn l’adveniment d’aquest dia. Altres sostenen la seva creença en relació als suposats fets fantàstics que succeiran en aquest darrer dia. També hi tradicions cristianes, la catòlica, que han proposat la idea de judici final en termes d’experiència d’itinerari personal de vida. El judici final catòlic no és un esdeveniment que es dóna al final de la història universal, sinó, en bona mesura, en el final de les històries de cadascun dels creients.

El judici final esperat es troba en línea del que es diu en la benedicció de completes: “una nit tranquil·la i una fi benaurada”. Es tracta de trobar-se a punt, en aquest instant final de la vida, per sotmetre’s al judici de Déu. En aquest moment definitiu ens cal estar tranquils perquè hem estat persones agradables als ulls de Déu perquè en la vida terrenal s’ha transmès l’amor que anticipa el Regne de Déu.  Des de la senzillesa de la vida humana, on es viu entre contradiccions i limitacions, els cristians hem de testimoniar la força de la resurrecció del Crist i saber ser sal de la terra i llum del món. De la mateixa manera que hem de ser portadors d’esperança. Per això, en el moment de la fi benaurada, Déu no demanarà comptes dels dogmes que hem cregut, sinó de la compassió que hem tingut, de la caritat que hem administrat, de la misericòrdia que hem mostrat i del perdó que hem donat. Fer això, cada dia, és el que em permet tenir una nit tranquil·la i estar preparat per una fi benaurada.