Pressentir les aspiracions

He llegit en el salm 118 "La vostra promesa fa llum als meus passos,és la claror que m’il·lumina el camí". Trobo aquestes paraules molts apropiades en un temps en que s'han difuminat els referents. Quan tot sembla servir per contrastar les activitats humanes o res té validesa per judicar els actes humans, aquest salm és una bona noticia. El nostre camí no és fa sense sentit, no estem caminant a la fosca, Déu il·lumina. El Nadal ens recorda el naixement del Messies que il·lumina les nostres vides. Tant de bo sabéssim descobrir en tot moment aquesta claror. Així faríem realitat allò que es diu en el comentari introductori a la missa de Passió del diumenge de Rams, editada pels monjos de Montserrat, "els homes més gran de la història no són pas els qui l'han marcat amb llurs violències i amb llur tirania, sinó més aviat els qui han pressentit, com els profetes, les aspiracions més autèntiques dels pobles dels quals volien ser solidaris" (Setmana Santa, pàgina 16, Edicions Balmes, 1976).

Necessitem aquesta claror per tal de pressentir, amb justesa, les aspiracions més autèntiques. En les relacions quotidianes amb les persones podem deixar-nos emportar per múltiples interessos personals, egoistes, allunyats de l'amor i comprensió vers els altres. Per això ens cal tenir aquest ajut de Déu que ens permeti discernir allò que conforma les aspiracions de les altres persones. Preguem doncs a Déu que vulgui aportar-nos la claror de la seva mirada per tal que el nostre discerniment sigui sempre solidari amb els demés. Preguem per aprendre a discernir realment segons la causa dels demés i no guiats per la recerca dels nostre interessos. Déu meu, ajudeu-me a trobar-te en la solidaritat amb els altres. Feu que la meva actuació, la meva activitat diària estigui en harmonia amb les vostres promeses.