dilluns, 31 de desembre del 2012

Fi d’any


Avui acaba l’any, moltes persones ho celebren amb festa. Volen acomiadar l’any i rebre el nou amb alegria. Fantàstic. Les persones no hem de perdre la capacitat festiva, fins i tot en els moments més foscos de la vida. Així, s’obre un parèntesis en la vida que recorda que les coses podrien no ser com són. Des d’aquesta abstracció el temps s’atura i la infelicitat pot tornar-se en una felicitat momentània que permet seguir endavant.

En aquests instants, es bo, encara que sigui un moment, un instant dins de la brevetat del temps, recordar-se de les persones que no tenen la possibilitat de fer festa perquè es troben dins de l’abisme. Des de l’abisme us crido Déu meu. Situats en el fons dels recons de la vida, tot pot semblar obscur i sense sentit. La llum de l’esperança pot convertir-se en foscor absurda. Llavors és quan cal estimar i esdevenir instrument de l’amor de Déu per oferir la ma. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada