Avui acaba l’any, moltes persones ho celebren amb
festa. Volen acomiadar l’any i rebre el nou amb alegria. Fantàstic. Les
persones no hem de perdre la capacitat festiva, fins i tot en els moments més
foscos de la vida. Així, s’obre un parèntesis en la vida que recorda que les
coses podrien no ser com són. Des d’aquesta abstracció el temps s’atura i la
infelicitat pot tornar-se en una felicitat momentània que permet seguir
endavant.
En aquests instants, es bo, encara que sigui un
moment, un instant dins de la brevetat del temps, recordar-se de les persones
que no tenen la possibilitat de fer festa perquè es troben dins de l’abisme. Des de l’abisme us crido Déu meu.
Situats en el fons dels recons de la vida, tot pot semblar obscur i sense
sentit. La llum de l’esperança pot convertir-se en foscor absurda. Llavors és
quan cal estimar i esdevenir instrument de l’amor de Déu per oferir la ma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada